DGAIA: prevenció o paranoia?
http://www.setmanaridirecta.info
CATALUNYA • DENUNCIEN IRREGULARITATS EN LA GESTIÓ DE LA DIRECCIÓ GENERAL D'ATENCIÓ A LA INFÀNCIA I L'ADOLESCÈNCIA (DGAIA)
Nora Miralles
redaccio@setmanaridirecta.info
Una mare soltera sense recursos
demana ajuda als Serveis Socials
per solucionar la situació
de precarietat que pateix. L'administració
li promet suport assistencial i
una plaça en una residència per a mares
solteres. Un cop allà, el personal
del centre inicia una avaluació exhaustiva
del seu comportament com a
mare, que es va fent més exhaustiva
fins que la institució proposa la retirada
de la custòdia dels fills, arran d'uns
supòsits de certesa qüestionable. Tot
sota la justificació d'estar vetllant per
la integritat física i psicològica dels
menors.
Aquest cas, que recorda l'argument
de "Ladybird, Ladybird" de Ken
Loach, és un dels molts que han denunciat
les persones signants de la
Carta de Recolzament a la Infància de
Catalunya. Totes elles afirmen que han
estat víctimes de presumptes irregularitats
per part de la Direcció General
d'Atenció a la Infància i l'Adolescència,
la DGAIA, i acusen l'organisme oficial
d'estar retirant tuteles sense una
ordre judicial prèvia i de basar-se en
suposicions i prejudicis socials i moralistes
a l'hora d'actuar. Un nivell econòmic
baix, una família monoparental,
una situació d'inestabilitat
laboral, un context d'immigració o factors
com el fet de no disposar d'una
banyera específica per a l'infant, sobreprotegir-
lo, sentir repulsió per les
deposicions del nadó, no mostrar il·lusió
pel naixement de l'infant públicament
o no tenir pressa per posar-li un
nom són condicionants a partir dels
quals les assistents socials de la
DGAIA decideixen si una menor està
en situació de desempar o no i si una
mare o un pare estan capacitats per
exercir com a tals.
Segons la Carta, el 72,1% de les retirades
de tutela de Barcelona tenen
lloc a Ciutat Vella, un districte amb
una renda econòmica baixa i una majoria
de població migrada. En canvi, als
districtes de les Corts i Sarrià-Sant
Gervasi tan sols s'hi duen a terme un
1,6% de les actuacions. Un jove educador
de carrer, que precisament recorre
aquest districte per detectar casos de
menors desatesos, assegura que "la
pressió dels Serveis Socials depèn
molt del barri. A Sarrià, per exemple, hi
ha un munt de niños llavero, fills de pares
que viatgen molt, treballen fins
tard i descuiden les seves responsabilitats
vers els xavals, que surten de l'escola
i s'estan al carrer fins que es fa de
nit. Però són famílies amb molts recursos
econòmics i ningú no els qüestiona
si han de tenir o no la tutela dels seus
fills i filles". "Crec que la DGAIA es basa
en criteris molt classistes a l'hora
d'elaborar els seus diagnòstics i que, si
ets soltera i amb pocs recursos, de seguida
esdevens un blanc perfecte. I
més si, a sobre, ets immigrada", diu Sille
(32 anys), a qui l'organisme va retirar
la tutela de la seva filla de tres anys.
Sille es va quedar embarassada
quan feia molt poc temps que era a
Catalunya i la seva situació econòmica
era inestable, però va decidir tenir
igualment la criatura. A partir del cinquè
mes, va haver de fer repòs absolut i
el seu cap la va amenaçar amb l'acomiadament.
Davant la perspectiva de
quedar-se sense feina, va recórrer als
Serveis Socials per sol·licitar ajuda
econòmica i allà li van aconsellar donar
la criatura en adopció. Davant la
negativa de la noia, van comprometre-
's a buscar-li una plaça en una residència
per mares solteres i la van allotjar
en una pensió. Sille explica que, quan
va sortir de comptes, l'assistenta social
de l'hospital l'assetjava contínuament,
repetint-li que no estava capacitada
per tenir cura de la criatura i
coaccionant-la perquè renunciés a la
seva tutela. Ella s'hi va negar de nou i
va marxar a casa. Un any després, els
Serveis Socials van reobrir l'expedient
perquè consideraven que es tractava
d'un cas de desatenció i van assumir la
custòdia de la nena, que des de llavors
viu en un centre d'acollida. Ara, Sille
dedica tots els seus esforços a intentar
recuperar la seva filla, assegura que la
postura de l'administració ha estat extrema
i dràstica i exigeix que es faci
justícia amb el seu cas, que ha exposat
davant el Síndic de Greuges.
No obstant això, la responsable de
premsa de la DGAIA assegura que l'organisme
sempre prioritza les solucions
que permeten que la criatura es quedi
amb la família –com, per exemple, oferir
formació als pares o establir plans
de millora de la situació familiar– i que
només es procedeix a la retirada immediata
de la tutela davant d'indicis de
maltractaments o abusos sexuals.
Entitats socials denuncien l'expulsió injustificada de tretze menors subsaharians d'un centre
Afinals de desembre, el Casal
d'Infants del Raval va fer pública
l'expulsió de tretze joves subsaharians
acollits a El Bosc, un dels
centres de dia que alberguen el contingent
–cada cop més elevat– de
menors que migren sols des dels
seus països d'origen. Tot i que els
seus passaports acrediten que tenen
entre 16 i 17 anys, la DGAIA assegura
que les proves radiològiques
fetes als joves confirmen que són
majors d'edat, motiu pel qual els va
derivar a la Creu Roja. Tanmateix,
el Casal d'Infants del Raval –que du
a terme els seguiment educatiu
dels expulsats– considera, basantse
en diversos estudis, que "les proves
que s'han fet tenen un marge
d'error de dos anys i, per tant, no són
prou fiables per deixar uns joves en
situació d'il·legalitat i sense cap
protecció ni acompanyament". Jordi,
que treballa com a educador social
d'un centre de menors immigrats,
confirma que "és cert que les
proves radiològiques de canell i
mandíbula no són del tot fiables i
que es poden donar casos, com
aquest, de menors que surtin com a
majors, tot i que també ens hem trobat
amb el contrari". I afegeix: "Suposo
que la DGAIA, en vista de la saturació
dels centres i dels pisos, s'ha
rentat les mans i els ha derivat, tot
i que tenia altres opcions". L'entitat
del Raval entén que l'expulsió dels
tretze nois respon a un intent de fer
callar les protestes del veïnat del
Bosc, que es queixa de la inseguretat
i de la presència de joves que
consumeixen substàncies tòxiques,
com dissolvent, a la zona. "Part de
la culpa que aquests joves s'aboquin
a les drogues rau en el funcionament
d'aquests centres. Estan
molt massificats i això fa impossible
un seguiment adequat de tots
els casos. Els xavals no se senten recolzats
en absolut i el context social
tampoc no hi ajuda. Són nois que no
tenen perspectives de futur, que és
una mica el que també ens passa als
joves d'aquí", explica l'educador social.
La Federació d'Associacions
de Veïns i Veïnes de Barcelona, també
implicada en la denúncia del cas
dels joves subsaharians, ha exigit a
les institucions la documentació
immediata dels joves i la seva inclusió
en un projecte de formació i inserció
laboral per pal·liar la situació
de desempar en què es troben
actualment.
______________________________________________________________________________
الجماعى DRARI دراري للبحوث التشاركيه العمل من اجل حقوق الطفل
Colectivo DRARI دراري de Investigación Acción Participativa por los Derechos del Niño
DRARI دراري Haurren Eskubideen Aldeko Ikerketa Ekintza Partaidetza Kolektiboa
Collectif DRARI دراري de Recherche et d'Action Participative pour les Droits de l'Enfant
Collective DRARI دراري of Participative Investigation Action by the Rights of the Child
General: DRARI.Col.lectiu.IAP.Drets.Infant@gmail.com
Juristes i casos de menors.Juristas y casos de menores: DRARI.Jurista@gmail.com
http://www.DRARI-Col-lectiu-JURISTA-Drets-Infant.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada